Carles Sentís esdevé, al 1985, el primer president de l’Associació de la Premsa escollit democràticament. El seu objectiu fou transformar l’associació en un col·legi professional que ajudaria a regular la professió. Les facultats de comunicació començaven a emplenar-se d’estudiants de periodisme i ja es denunciava un elevat intrusisme laboral. Mesos de contactes amb els grups polítics van permetre redactar un projecte de llei i de defensa del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Carles Sentís (Barcelona, 9 de desembre de 1911 – Barcelona, 19 de juliol de 2011) va ser el primer degà del Col·legi de Periodistes. Va consolidar el projecte de la transició de l’Associació de Premsa al Col·legi entre 1986 i 1990.
El 27 de març de 1987 s’inaugurava la seu de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, al número 1 del carrer Nou del Teatre. Van presidir l’acte Narcís-Jordi Aragó, president de la Junta de Demarcació; Joaquim Nadal, alcalde de Girona; Carles Sentís, degà del Col·legi; Xavier Soy, delegat del Govern de la Generalitat a Girona; i Pep Collelldemont, membre dela Junta.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va demanar al 1987 un projecte de llei per aconseguir la clàusula de consciència i el secret professional. Deu anys més tard, arribà el reconeixement de la clàusula com un dret constitucional dels professionals de la informació. L’objectiu fou garantir la independència en l’exercici del periodisme, segons els termes establerts per la Llei Orgànica 2/1997, de 19 de juny. (BOE adjunt). El secret professional del periodista, en canvi, encara no està regulat.
El Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) va ser el resultat d’una iniciativa del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que l’any 1988 va voler oferir a tots els corresponsals estrangers una seu per treballar, emmirallant-se en altres centres internacionals de premsa europeus. L’objectiu, d’una banda, era facilitar a tots els professionals desplaçats a Barcelona unes instal·lacions i serveis especialitzats. Així mateix es pretenia facilitar el seu apropament a la realitat econòmica, política, cultural i esportiva de Barcelona i Catalunya. El CIPB va ser clau en la comunicació dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Les Mosques de la Informació són els primers guardons instituïts pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Originàriament, es van crear cinc categories: Mosca de Sant Narcís (es lliura a una persona o entitat que hagi destacat pel seu compromís en la defensa de drets, béns o interessos col·lectius), Mosca Mediterrània (a la persona o entitat que hagi difós la realitat de les comarques gironines més enllà de les seves fronteres), Mosca Grossa (premia les persones o entitats que faciliten la tasca dels periodistes), Mosca Borda (s’entrega a aquells que oposen resistència a donar informació), i Mosca Verinosa (a la persona o entitat que es mostri més susceptible en relació amb les informacions publicades sobre ella).
L’exposició “Agustí Calvet, Gaziel (1887-1964)” va poder-se veure a la seu de Girona del Col·legi al maig de 1989. La mostra, que suggeria una visió general de la vida i l’obra d’aquest periodista ganxó, constava de setze plafons dedicats al periodisme de Gaziel i a allò que la gent i la premsa van dir sobre ell. S’hi podien veure també fotografies, cartels, retalls de premsa, manuscrits, carnets i la seva ploma estilogràfica.
El CPC Lleida accepta presidir el Premi Pica d’Estats, que organitza el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. El premi guardona treballs periodístics (premsa escrita i audiovisual) amb temàtica turística d’indrets de la demarcació de Lleida. Enguany se’n celebra la 24ena edició.
Aquesta exposició va ser organitzada pel Col·legi de Periodistes i l’Ajuntament de Barcelona. La mostra fotogràfica abordava la història del fotoperiodisme a Catalunya, des dels seus orígens fins a la transició espanyola i es va dedicar al fotògraf Juantxu Rodríguez, mort a Panamà per un soldat americà l’any anterior. Gairebé dues dècades més tard, l’any 2007, l’exposició es va ampliar –“Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000”- per actualitzar i revisar l’aportació del fotoperiodisme fins al canvi de segle.
Josep Pernau i Riu (Lleida, 9 de desembre de 1930 – Barcelona, 14 de novembre de 2011) va ser el segon degà del Col·legi de Periodistes. Durant el seu mandat, entre 1990 i 1997, es va aprovar una de les eines fonamentals del col·legi i dels periodistes: el Codi Deontològic.
L’any 1992, en el marc del Segon Congrés dels periodistes catalans, es va elaborar el Codi Deontològic de la professió periodística, una eina fonamental per l’exercici de la professió. El text va ser elaborat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i per diversos representants dels sindicats CC.OO. i UGT, de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i dels comitès d’empresa d’alguns mitjans de comunicació.
La Mosca de Sant Narcís es va concedir a la Coordinadora N-II per l’Autopista; la Grossa, a Miquel Fañanàs, regidor de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Girona; la Borda, a Alex-Jean Mairet, director de Fira de Girona; la del Col·legi, a Rosa Julià, exsecretària del Col·legi; la Mediterrània, a Sopa de Cabra; i la Verinosa, a Josep Quintanas, cap de l’àrea de Planificació de l’Ajuntament de Girona. Aquell any també es va atorgar una Mosca Borda i una Mosca Borda als periodistes. La primera es va lliurar al periodista que més va destacar per la seva simpatia i capacitat receptiva en l’exercici de la seva tasca professional, i va ser per a Tura Soler.La Bordase la va endur Joan Poyano, per la seva actitud esquerpa i poc receptiva.
La demarcació del Col·legi de Periodistes de Tarragona estableix al 1992 els premis Petxines per distingir les millors i pitjors fonts informatives. La Petxina Oberta a les fonts més útils l’han guanyada institucions com els serveis de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (2003) i dels bombers de la Generalitat (2007). La Petxina Tancada a les institucions menys accessibles pel desenvolupament de l’ofici l’han rebuda, entre d’altres, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona (1992) i Port Aventura (1995).
El CIPB es va crear a imatge d’altres centres de premsa internacionals. L’objectiu era facilitar a tots els professionals desplaçats a Barcelona unes instal·lacions i serveis especialitzats per desenvolupar la seva feina de corresponsal. Va ser fonamental per a la comunicació dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. El CIPB va tancar les seves portes l’any 2011.
La Festa dels Periodistes del 1992 va ser el marc del lliurament de les Mosques de la Informacióde l’any anterior. Els guardonats van ser l’alcalde de Garriguella, Josep Garcia Escarrà (Verinosa), Josep Maria Joan i Rosa, director del Museu del Juguet de Figueres (Mediterrània), Pompeu Pasqual, metge i delegat de Sanitat a Girona (Grossa), Edicions Periòdiques de les Comarques SA, empresa editora d’El Punt (Mosca de Sant Narcís), i l’empresa Torraspapel (Borda). Els guardonats l’any 1991 es van encarregar d’atorgar les Mosques Borda i Grossa periodístiques.La Grossa va ser per a Albert Requena; mentre quela Borda se la va endur Pepa Bouis.
El CPC Lleida presenta la primera Guia de la Comunicació de Lleida. Posteriorment, se n’editaran els anys 1997, 2005 i 2009. Al 2013, en sortirà una nova edició.
L’any 1993, el primer en que els Premis Mosques de la Informació no coincidien amb la tradicional Nit del Periodisme, es va guardonar la plataforma Salvem Castell, el Museu Darder de Banyoles, el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós, el president de CiU a Girona, Josep López de Lerma, i el director de Telefònica a les comarques de Girona, Santiago Pratdepàdua.
El juliol de 1994 es va presentar la primer Guia de la Comunicació de les Comarques de Girona, un directori adreçat a mitjans i professionals de la informació que, de mica en mica, s’ha anat convertint en una eina molt útil també per a altres sectors de la societat. Aquella primera Guia contenia il·lustracions de to humorístic del dibuixant Joan Antoni Poch, JAP. El Col·legi de Periodistes de Girona edita aquesta guia periòdicament; la darrera edició és del 2012.
L’entrega de premis va tenir lloc ala Fontanad’Or de Girona i va comptar amb la presència del periodista Josep Maria Cadena, que va parlar sobre “La necessitat de les Mosques per al bon funcionament de la societat actual”. Van ser premiats els Fotògrafs perla Pau(Mosca de Sant Narcís), Albert Vancells, delegat d’Ensenyament dela Generalitata Girona (Mosca Grossa), Carles Pasqual, delegat de Benestar Social (Mosca Borda), el periodista Narcís-Jordi Aragó (Mosca del Col·legi), la fondista de Sarrià Encarna Granados (Mosca Mediterrània), i Alfred Julbe, exentrenador del Valvi (Mosca Verinosa).
El Col·legi de Periodistes va rebre el 1995 el Premi Nacional de Periodisme Escrit de la Generalitat de Catalunya per les seves dues publicacions: la revista trimestral Capçalera, que fa més de vint anys que posa el termòmetre a la professió, a través d’entrevistes i reportatges del món de la comunicació. També es va premiar la col·lecció de llibres Vaixells de Paper, editada pel Col·legi i la Diputació de Barcelona, que va néixer amb la voluntat d’oferir un espai per a l’estudi de temes relacionats amb els mitjans de comunicació i la seva història. Alguns dels seus títols són: “Memòries de Ràdio Joventut” de Miquel Arguimbau o “El plat de llenties” de Josep M. Huertas.
La Mosca de Sant Narcís va ser per a Joaquim Vallmajó, dels Pares Blancs, a títol pòstum. Vallmajó va ser assassinat a Ruanda l’abril de 1993. El seu germà i el delegat de missions a Girona, Pere Carreras, van recollir el guardó. La Grossa es va entregar a Manuel José Ruiz, director de l’Aeroport Girona-Costa Brava.La Mosca Borda va anar als Mossos d’Esquadra, mentre que la Mosca Mediterràniava lliurar-se al grup musical Umpah-Pah. Finalment, la Mosca Verinosa va correspondre al jutge Santiago Pinsach, que no va anar a recollir-la.
Conclusions del III Congrés de Periodistes Catalans
“Perfil del periodista ideal per al segle XXI: Una persona íntegra, amb formació universitària i en reciclatge permanent, que ni compra ni es ven, que aixeca sempre que convé el cul de la cadira per contrastar-ho tot, que fa servir les noves tecnologies i el quart canal (Internet), que exhibeix més xuleria que ningú a l’hora de fer valer els seus drets, que respecta i exigeix el Codi Deontològic, que es guanya bé la vida tant si és assalariat, autònom com empresari, que defensa la veritat per sobre de tot i és plural.”
L’any 1995, la Junta de Girona va decidir reestructurar les Mosques de la Informació i es van reduir de cinc a tres. En aquella ocasió, es va guardonar als treballadors del Diari de Girona (representats per Paco Martí) amb la Mosca de Sant Narcís; a Fira de Girona amb la Mosca Grossa (que va recollir el seu director, Xavier Ollé); i a Salvador Martí, excap de llista de CiU a Girona i expresident del GEiEG, amb la Mosca Borda.
El Col·legi va impulsar la creació, al 1997, del Consell de la Informació de Catalunya (CIC) amb la finalitat de vetllar per l’acompliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic. Des de llavors, qualsevol persona o entitat pot presentar davant el CIC una queixa per la lesió comesa per part d’un professional o mitjà de comunicació. El CIC li ofereix el seu arbitratge.
Una de les primeres activitats que va organitzar el Col·legi de Periodistes fou la trobada anual amb l’alcalde. El marc era i continua sent una conferència de l’alcalde fent balanç de la seva gestió i un torn de preguntes a càrrec dels col·legiats i la premsa en general. La trobada rebia el nom de Balanç de Ciutat fins l’edició d’enguany. Ara ha passat a dir-se L’alcalde respon. Pasqual Maragall va fer 14 balanços de govern al Col·legi i ell mateix afirmava, en la seva última intervenció, que aquests balanços són imprescindibles per qui vulgui estudiar l’evolució de la ciutat de Barcelona. Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias han mantingut la tradició.
Els periodistes gironins van premiar Jordi Sargatal, director del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, amb la Mosca Grossa per facilitar la tasca informativa durant el 1996. La Mosca Bordase la va endur el gabinet de premsa del Govern Civil per la seva inaccessibilitat. L’alcalde de Banyoles, Joan Solana, va ser distingit amb la Mosca de Sant Narcís per la seva postura coherent en la polèmica del boiximà del Museu Darder. Aquell any es va atorgar una nova mosca, la Mosca del Jurat, que van recollir Frederic Suñer i Anna Aguiló –Fundació Josep Pla- per la tasca feta durant l’Any Pla. També es va atorgar un guardó sorpresa, la Mosca Petrus, al periodista Pere Madrenys.
Primera Conferència Anual de l’Alcalde de Lleida, que s’organitza anualment.
La X edició dels premis gironins va incorporar diverses novetats, entre d’altres, es va decidir que cada any fos un artista gironí diferent el que s’encarregués de dissenyar els guardons. La Rosa Serra va crear una escultura en bronze batejada com a Dona-mosca. Aquell any, els guanyadors de les Mosques van ser Àngel Guirado, delegat d’Ensenyament (Mosca Borda); Josep Lloret, director del Festival de Torroella de Montgrí (Mosca de Sant Narcís); Eliseu Muní, exdelegat del DARP a Girona (Mosca Grossa); l’arqueòleg Eudald Carbonell (Mosca Especial del Jurat); i la periodista Núria Munàrriz (Mosca Empordanesa).
El protagonista de la vetllada va ser Ramon Boixadós, president de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, que va recollir per segon copla Mosca Borda. Frederic Suñer, president de la Diputacióde Girona, va rebre la Mosca Grossa; mentre la Coordinadora Antilínia de les Gavarres va fer-se amb la Mosca de Sant Narcís. El cineasta Tomàs Mallol, fundador del Museu del Cinema de Girona, va rebre la Mosca Especial del Jurat, i el corresponsal de TV3 a Washington, el gironí Ramon Rovira, va ser premiat amb la Mosca Lewinsky pel seguiment que va fer del cas.
Inauguració de la nova seu del CPC Lleida a la Rambla Ferran, a càrrec del president de la Diputació de Lleida, Josep Grau, i de l’alcalde de Lleida, Antoni Siurana.
L’any 2000, van rebre els premis el director d’Els Joglars, Albert Boadella (Mosca Especial del Jurat, que van recollir Jordi Ribo i Pep Vila, membres de la companyia), el conseller d’Indústria, Antoni Subirà (Mosca Borda, que va recollir Carles Llorens, delegat de la Generalitat a Girona); Josep Carreras, expresident de la Federació d’Hostaleria de Girona (Mosca Grossa); l’Associació per a la Protecció Ciutadana de l’Electropol·lució (Mosca de Sant Narcís); i els periodistes Francina Boris i Emili Casademont (Mosca de Galena).
L’any 2001 la junta presidida pel degà Salvador Alsius va decidir fer ús d’una figura inèdita prevista als estatus. La figura del col·legiat d’honor servia per reconèixer el compromís i el sacrifici per la professió i la institució. Era un reconeixement a les llargues trajectòries. Els primers 6 col·legiats d’honor van ser Josep Coll, Fabià Estapé, Antonio Fraguas Forges, Teodor Garriga, Anna Murià i Núria Pompeia. “Per què aquests sis? Perquè ens agraden aquestes persones” va dir llavors Alsius. Dos anys després, el reconeixement es va ampliar als col·legiats Francina Boris, Francesc Cabana, Francesc Candel, Carles Fontseré, Iñaki Gabilondo, Josep Mª Pérez Molinos, Juan de Dios Ramírez Heredia i Isabel-Clara Simó.
En aquest lliurament, Josep Maria Padrosa, director general d’Emergències, va rebre la Mosca Grossa, mentre que l’alcalde de Banyoles, Pere Bosch, es va guanyar la Borda. El fotoperiodista Jordi Soler va aconseguir la Mosca Orquestra; l’artista Carles Fontserè va rebre la Mosca Especial del Jurat; i el grup Teatre de Guerrilla va obtenir la Mosca de Sant Narcís.
Viatge a Madrid on es visita el Senat -presidit per Esperanza Aguirre- i la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias).
Esdeveniments com el pla hidrològic Nacional, l’arribada de les delegacions del Govern al territori, la lluita pro i anti nuclear, i molts altres, han aconseguit centrar l’atenció cap a l’Ebre i situar-lo al mapa mediàtic. Actualment són més d’un centenar els mitjans de comunicació que presten aquest servei públic a les Terres de l’Ebre.
Els germans Josep i Joan Roca van guanyar, l’any 2001, la Moscade Sant Narcís. Els altres premiats van ser l’alcalde de Llagostera, Josep Lluís Postigo, que va rebre la Mosca Grossa; la Subdelegació del Govern a Girona (Borda); el periodista Joan Albert Argerich (Mosca Tren Pinxo); i el filòleg Modest Prats i el llibreter Guillem Terribas, que van ser mereixedors de la Mosca Especial del Jurat.
Viatge dels col·legiats i col·legiades al País Basc, on es visita la seu del Govern (Ajuria-Enea), presidit per Juan José Ibarretxe, i el Parlament Basc, presidit per JuanMaría Atutxa.
El president de la Demarcació de les Terres de l’Ebre, Joaquim Rambla, fa entrega de les plaques commemoratives a Paco Climent, Carles Sànchez Pastor, Josep Subirats i Pere Ramos.
El president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, va rebre la Mosca Grossa per permetre filmar i emetre en directe el judici pel segrest de la farmacèutica d’Olot. “L’administració de justícia és un servei públic i no ha d’actuar d’esquenes als ciutadans”, va dir el magistrat. La Mosca Bordava ser per al gabinet de premsa de l’Ajuntament de Girona. La Mosca de Sant Narcís es va atorgar a la plataforma Salvem l’Empordà; i la Mosca del Col·legi va ser per als treballadors del diari basc Egunkaria.
L’exposició sobre el fotògraf Pérez Molinos va ser una de les primeres mostres que es van fer sobre aquest autor a Catalunya. Al llarg dels anys, la sala d’exposicions del Col·legi s’ha convertit en un lloc de reunió o d’espera, però sempre amb unes parets que han explicat històries diverses. Els Pérez de Rozas, Paco Candel, Forges o Montserrat Roig són alguns dels noms que hem pogut trobar-hi durants aquests 25 anys.
Jornades organitzades per la Demarcació Terres de l’Ebre amb la participació del sociòleg i politòleg Vicenç Navarro i el sociòleg ebrenc Jesús Sorribes.
L’any 2004, la mosca de Sant Narcís va ser per a Salvem les Valls, per la seva defensa del patrimoni natural de les comarques gironines. La Mosca Grossa se la va endur el cap de premsa de la Delegació del Govern a Girona, Quim Lladó; mentre que la Borda va ser per al subdirector de la divisió de Girona de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Narcís Bardalet, que va argumentar que si no facilitava més informació als mitjans era “per imperatiu legal i per ètica mèdica”. La Mosca Especial del Jurat es va atorgar a la comissió de seguiment del Protocol d’Actuació en Casos de Violència Domèstica, i la Mosca de Col·legi va ser per al fotògraf Francesc Guillamet.
Es convoca el Concurs Periodístic Josep Pernau, organitzat per la Regidoria d’Educació i Infància dela Paeria. ElCPCLleida hi col·labora.
Josep M. Huertas Claveria (Barcelona, 24 de novembre de 1939 – 4 de març de 2007) va ser el sisè degà del Col·legi de Periodistes i el seu mandat es caracteritzà per la seva ferma voluntat de superar les divisions polítiques que tant sovint havien perjudicat la marxa de la institució.
Seguint l’exemple d’altres demarcacions, les Terres de l’Ebre van establir uns premis anuals per tal de premiar i castigar les fonts amb les que els periodistes treballen cada dia. El guardó Micro Obert és un reconeixement a les persones o institucions que durant l’any fan la feina més fàcil, i per tant permeten oferir a la ciutadania una informació veraç, millor contrastada i més plural. En canvi, amb el premi Micro Tancat es dóna un toc d’atenció a les persones o institucions que, durant el mateix període, no destaquen per una política comunicativa transparent o cordial.
Els candidats a l’alcaldia de la capital del Baix Ebre participen en debat organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya de la Demarcació Terres de l’Ebre. (Auditori Felip Pedrell)
Ferran Adrià i Juli Soler van fer-se amb la Mosca de Sant Narcís, en reconeixement a la projecció mundial que El Bulli ha fet de les comarques gironines. Adrià va elogiar la tasca dels “periodistes honestos” i va afirmar que els milers d’entrevistes concedides l’han “enriquit moltíssim” perquè cadascuna l’obliga a reflexionar. La Mosca Grossa va ser per a l’expresident de la Diputacióde Girona i exalcalde de Roses Carles Pàramo, mentre que la Bordase la va endur el Departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, que va recollir el secretari general del departament, Joan Boada. També van rebre Mosques el veterà càmera de TVE a Girona Miquel Sans i la publicació L’Atípic.
El Col·legi de Periodistes ha defensat al llarg de la seva història que els blocs electorals cronometrats i pautats són una imposició antidemocràtica i vulneren el dret dels ciutadans a la llibertat d’informació. Catalunya i Espanya arrosseguen aquesta anomalia, única a Europa, que consisteix en equiparar els espais gratuïts de propaganda política amb la informació electoral dels serveis informatius públics. L’any 2003 el col·legi va donar suport públicament a les protestes dels professionals contra aquesta agressió a la llibertat d’informació i l’exercici periodístic. La causa, gràcies a la tenacitat del col·legi, ha arribat al Tribunal Suprem.
Acte organitzat per Demarcació del Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre.
Les Mosques de la Informació de l’any 2008 es van celebrar a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt, i es van convertir en un sentit homenatge al periodista radiofònic Miquel Diumé (1948-2008), tresorer de la Demarcació de Girona del Col·legi, el fills del qual van recollir la Mosca del Col·legi. La resta de guardonats van ser Rosa Gil, de la Fundació Caixa Girona (Mosca Grossa); Glòria Ametller, cap de premsa de l’Hospital Josep Trueta (Mosca Borda); i els esportistes olímpics Joan Llaneras, Albert Rocas i Xavi Porras (Mosca de Sant Narcís).
L’any 2009 el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar la primera edició dels Premis Gabinets de Comunicació amb l’objectiu de reconèixer i impulsar la tasca dels gabinets de comunicació i dels professionals que hi treballen. També es volia fomentar els esforços del sector públic i privat per donar accés a una informació veraç i útil. Els premis s’atorguen amb una freqüència anual i tenen com a referència el Manual de Bones Pràctiques elaborat per la Comissió de Gabinets de Comunicació. Fins ara, ja han recollit el premi institucions com la Direcció General de Relacions Institucionals i Participació (2010) i la Cambra de Comerç de Barcelona (2011).
L’11 de desembre es va lliurar el Premi Ofici de Periodista a Narcís-Jordi Aragó. El guardó, que era la primera vegada que s’entregava fora de la ciutat de Barcelona, va reconéixer la trajectòria personal i professional del veterà periodista gironí.
El 23 de gener de 2009 la demarcació de les Terres de l’Ebre va inaugurar la seva nova seu, deixant l’espai que ocupava als locals de la Cambra de Comerç d’aquesta ciutat. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel; pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; pel delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó; i pel degà del nostre Col·legi, Josep Carles Rius.
L’auditori Josep Irla va ser l’escenari de les Mosques de la Informació 2009. La Mosca Borda va ser per a la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme, per la seva mala gestió en l’afer de les fotografies falses de la Costa Brava; mentre que el gabinet Comunica.cat es va emportar la Mosca Grossa. La Mosca del Col·legi la van rebre dos mitjans històrics de la demarcació: Ràdio Girona i El Punt, per la seva trajectòria de 75 i 30 anys, respectivament, en el món de la comunicació; i Temporada Alta va rebre la Mosca de Sant Narcís per la projecció que el festival de teatre ha donat a la demarcació i per haver destacat en la difusió de la realitat gironina més enllà de les seves fronteres naturals.
Cafè-tertúlia amb Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya. Un grup de col·legiats i col·legiades van compartir taula amb Terribas, que va donar el seu punt de vista sobre la situació del periodisme.
Per primera vegada es realitza un acte com aquest a Catalunya, obert a la participació pública, en el qual els responsables del govern de la Generalitat i els representants parlamentaris fan balanç de les seves actuacions. Amb anterioritat, però, la demarcació de les Terres de l’Ebre ha organitzat actes similars amb els alcaldes de les capitals de les quatre comarques. Aquesta activitat expressa la voluntat de l’entitat professional, que agrupa bona part dels periodistes ebrencs, de proporcionar informació de primera mà a les ciutadanes i ciutadans sobre la feina realitzada pels representants polítics, de manera que puguin fer-ne una avaluació i demanar comptes, prèviament a les noves eleccions.
El Centre Cívic i Cultural La Sitja de Fornells de la Selva va ser el lloc on es van les Mosques de la Informació de l’any 2010, que van premiar el Celler de Can Roca amb la Mosca de Sant Narcís per la projecció que aquest restaurant ha donat a les comarques gironines, el periodista Xavier Dalfó, fundador de la revista Canigó -Mosca del Col·legi per la seva dedicació al món de la comunicació local-, Manel Doñate, cap de premsa de la Generalitat a Girona (Mosca Grossa) i Adif, responsable de les obres del TAV (Mosca Borda).
El 22 de gener de 2010 va tenir lloc la cerimònia d’entrega de la primera edició dels Premis de Comunicació Local Carles Rahola, organitzats amb la Diputació de Girona. Els guardons, destinats a fomentar la creativitat informativa i les iniciatives de tipus periodístic, van premiar el magazín Hora L, de Ràdio Girona; les revistes Es Pedrís Llarg i El Pla de l’Estany; la sèrie fotogràfica “Accident a l’AP7”, de Jordi Ribot; el programa L’eix de les oportunitats, produït per Olot Televisió; i la sèrie d’articles Bombardejos a les comarques gironines, de Roser Reyner, publicats al Diari de Girona.
Trobada d’un grup de col·legiats i col·legiades amb l’aleshores candidat a la presidència del FC Barcelona Sandro Rosell.
El CPC Lleida organitza un debat electoral radiofònic amb motiu de les eleccions autonòmiques. Els caps de llista dels partits amb representació al Parlament van debatre les seves propostes a la sala de premsa de la Diputació, amb la col·laboració de mitja dotzena de ràdios de la demarcació.
Els col·legis de Periodistes i de l’Audiovisual de Catalunya, juntament amb els sindicats CCOO, UGT, Sindicat de la Imatge/UPIFC i el Sindicat de Periodistes de Catalunya fan públic un Manifest en què reclamen la creació d’una mesa sectorial per proposar solucions a la crisi que afecta nombrosos mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya.
El Col·legi de Periodistes ha enviat a 52 alcaldes, 114 portaveus dels grups municipals, al govern i a l’oposició dels 52 municipis de les Terres de l’Ebre, una carta acompanyada del Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública. Aques decàleg va ser elaborat pel Laboratori de la Comunicació Pública de la UAB l’any 2003, amb el suport del Col·legi de Periodistes, i ha estat acceptat per diferents institucions locals catalanes. Entre els 10 punts d’aquest document hi ha, per exemple, la necessitat de que els mitjans de comunicació locals públics funcionin a través d’òrgans de gestió participatius i que comptin amb els recursos humans i tècnics necessaris. Móra la Nova, Tortosa, Deltebre, Roquetes i l’Ampolla ja han aprovat el Decàleg.
La Comissióde Fotoperiodisme va recuperar la Mostra de Fotoperiodistes Girona 2011, que recollia l’esperit de les exposicions Premsa Gràfica -una cita anual que va començar a finals dels anys 80 i que es va celebrar fins a l’any 2000- i incloïa 29 retrats fets per professionals gironins o que treballen a les comarques de Girona. L’exposició va ser organitzada perla Comissió de Fotoperiodistes, la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Centre Cultural La Mercè de Girona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona. La mostra ha itinerat per diverses localitats i ha participat al Visa Off de Perpinyà. Aquest 2012 s’ha tirat endavant la segona edició.
Sopa de Cabra va rebre la Moscade Sant Narcís per la projecció que aquest grup de rock català, amb el seu retorn als escenaris, ha donat a les comarques gironines. L’acte va ser també un homenatge a la companya Montse Pous (Torroella de Fluvià 1961 – l’Escala 2011), i un reconeixement a Ràdio Olot, emissora pionera de la ràdio en català, ambdues Mosca del Col·legi 2011. La Mosca Borda va ser per a Joan Pluma, assenyalat pels periodistes com una persona pública “excessivament susceptible”. A l’extrem oposat, Enric Cano, cap de la Regió d’Emergències de Girona i, per extensió, els Bombers dela Generalitata Girona, va rebre la Mosca Grossa.
Acte de protesta al CPC Lleida en contra dels blocs electorals que imposen quotes informatives al mitjans públics en les informacions electorals.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya, adaptant-se a les necessitats de la professió, ha creat el Centre de Formació i Desenvolupament amb l’objectiu de facilitar que els periodistes es puguin seguir formant al llarg de tota la seva trajectòria professional. El centre presenta un ampli ventall de cursos que aposten per la polivalència i per donar resposta a les necessitats de les persones i dels mitjans de comunicació. Durant tot l’any els periodistes han pogut formar-se, en les diferents seus del CPC, en matèries claus pel futur de la professió com són SEO, Twitter, Marketing, Anglès, Podcasting, o drets i obligacions dels periodistes autònoms. Web del Centre de Formació: http://cfd.periodistes.org/
Durant la Junta de Govern celebrada el 10 d’abril de 2012 al Col·legi de Periodistes de Catalunya s’ha presentat una proposta de desenvolupament del Centre de Documentació Montserrat Roig (CDMR). Cinquanta anys després de la seva creació, el CDMR té l’objectiu d’adaptar-se als temps sense renunciar a preservar la memòria de l’associacionisme periodístic a Catalunya. La tecnologia ens ho posa més fàcil. Les noves apostes passen per gestionar la informació i el coneixement generats per i per al Col·legi de Periodistes. Una altra aposta del CDMR és la formació i informació de la comunitat a la que donem servei -els col·legiats- per tal d’afavorir les bones pràctiques en el desenvolupament laboral i el reciclatge professional.
Gairebé 300 persones es van reunir el 25 d’abril a l’Auditori del Caixa Fòrum en la sessió inaugural del Cicle de Conferències “Futur”, per reflexionar sobre la transformació de l’ofici del periodista. De la mà del mestre Joaquim Maria Puyal, del degà del Col·legi de Periodistes, Josep M. Martí, i del director executiu i de comunicació de La Caixa, Jaume Giró, els assistents van poder endinsar-se en diferents aspectes de la professió actual i parlar sobre precarietat, nous formats, situació dels mitjans públics… però també reivindicar la funció pública dels mitjans.
“Els nous dilemes ètics”
Un centenar de persones van escoltar el passat 16 de maig la lliçó magistral del premi nacional de periodisme Simón Bolívar, Javier Darío Restrepo, qui va repassar en tota la seva amplitud el concepte d’ètica i els nous dilemes que es plantegen als periodistes. El director del consultori ètic de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano va recordar que els periodistes treballem pels altres, per la societat, i que sense aquests no existiria el periodisme. “Ser ètic no és simplement complir amb un codi, sinó que es tracta d’un deure intern que neix amb el diàleg amb un mateix”. La conferència va ser presentada per Salvador Alsius, exdegà del CPC.
El passat 5 de juny va celebrar-se l’acte de lliurament del VIII Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán al Palau de la Generalitat. Una oportunitat per guardonar els referents de l’ofici, aquells que destaquen no tan sols per l’excel·lència de la feina, sinó també per la manera com l’han portat a terme. Els guardonats d’aquesta edició van ser Rosa Marqueta i Fran Llorente, en l’apartat de periodisme cultural i polític, i Santiago Segurola en l’apartat de periodisme esportiu.
“Què en sabem del negoci del periodisme digital?”
David Klatell, professor de la Columbia University, va ser el protagonista el passat 13 de juny de la tercera conferència del Cicle ‘Futur’. La trobada va ser presentada pel periodista Josep Cuní, col·laborador i amic del periodista nord-americà. Klatell va afirmar que no és cert que la gent ja no pagui per obtenir informació, tot el contrari, gastem més diners que mai en aconseguir el portàtil, la tablet o el telèfon mòbil per on consumim la informació. També va pronosticar que el periodista serà més necessari que mai en el context tecnològic, ja que les que empreses com Google, Yahoo o Apple “necessiten continguts de qualitat”.
El 19 de juliol es va constituïr la Mesa Sectorial dels mitjans de comunicació que, liderada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, neix amb l’objectiu de proposar iniciatives que contribueixin a mitigar l’impacte de la greu situació que travessen els mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya, el conjunt del seu teixit industrial i especialment els professionals que hi treballen. Des del mes de juliol, la Mesa es reuneix periòdicament i treballa en diverses comissions que inclouen premsa, televisió, ràdio, producció, publicitat…
“La pluralitat s’aconsegueix amb audiències actives”
Bernardo Díaz Nosty, director del departament de periodisme de la Universitat de Màlaga i autor de “El libro negro de la profesión periodística en España”, va ser el quart ponent del Cicle de Conferències “Futur” el passat 19 de setembre. En la trobada, presentada pel periodista Francesc Escribano, va abordar el tema de la “Precarietat i reconversió” dels periodistes, partint de la bombolla mediàtica formada abans de la crisi econòmica, i demostrant amb dades com els lectors han fet una migració cap als mitjans digitals molt més ràpida que el periodisme.
“La revolució no és un únic instant”
El sirià Samir Aita, cap de les edicions àrabs de Le Monde Diplomatique i co-fundador del Fòrum Democràtic Sirià, va participar el passat 24 d’octubre en el Cicle de Conferències “Futur” amb una presentació centrada en el cas de Síria per parlar de la llibertat d’expressió i de la manipulació dels mitjans en aquest conflicte, criticant especialment la cobertura que en fa la televisió Al Jazeerah. La trobada, cinquena del cicle del 25è aniversari del Col·legi de Periodistes, va ser moderada per Joan Roura, qui també va compartir amb els assistents la seva experiència com a periodista estranger durant la primavera àrab.
“Nous temps, noves fòrmules”
Montserrat Domínguez va parlar sobre els canvis del periodisme i el qüestionament del model de negoci digital en la darrera conferència del Cicle Futur. “La nostra obligació com a professionals és experimentar noves formes de fer periodisme”, afirmava, recordant al públic la importància de ser igual de “rigorosos, creatius i originals” tant si es fa periodisme convencional com digital. En una variada mostra dels continguts que fan únic el diari digital El Huffington Post, Domínguez va analitzar la reconversió del món periodístic arran de la recessió econòmica.
